Les obres d'aquesta exposició són la feina dels darrers tres anys (2020-22), dos enmig d'una pandèmia desoladora. Un viatge imaginari cap a l'edat mitjana on es van construir obres civils i religioses que van ser i són testimonis silenciosos dels esdeveniments de la humanitat.

​

Incrustades a les seves pedres les catedrals gòtiques amaguen secrets que van ser tallats pels mestres i artesans (frases en baix relleus i pensaments en ogives). Tot un manual del que és hermètic, amaguen el pensament dels nostres avantpassats en els terrenys religiós, laic, filosòfic o social.

​

He pretès traslladar a cadascuna de les meves obres un misteri intrínsec que convidi l'observador al viatge temporal imaginari i pugui ordenar esdeveniments del passat, on molts dels errors i atrocitats de la humanitat no s'oblidin. Desgraciadament la insensibilitat, absència de solidaritat, pèrdua de valors morals i menyspreu a la memòria històrica ens tornen a portar guerres, discriminacions de tota mena, abusos i corrupcions socials, polítiques i judicials.

​

Una carrera armamentista sense fi on creixen les armes nuclears que no només no van ser eliminades i prohibides després d'Hiroshima, sinó que, al contrari, s'ha augmentat la potència de destrucció, posant en risc l'existència global de la vida al planeta.

​

Revisem l’ahir, evitem l'oblit i sortim d'aquest bucle que ens indueix a cometre els mateixos errors i atrocitats.