Les obres d'aquesta exposició són la feina dels darrers tres anys (2020-22), dos enmig d'una pandèmia desoladora. Un viatge imaginari cap a l'edat mitjana on es van construir obres civils i religioses que van ser i són testimonis silenciosos dels esdeveniments de la humanitat.

​

Incrustades a les seves pedres les catedrals gòtiques amaguen secrets que van ser tallats pels mestres i artesans (frases en baix relleus i pensaments en ogives). Tot un manual del que és hermètic, amaguen el pensament dels nostres avantpassats en els terrenys religiós, laic, filosòfic o social.

​

He pretès traslladar a cadascuna de les meves obres un misteri intrínsec que convidi l'observador al viatge temporal imaginari i pugui ordenar esdeveniments del passat, on molts dels errors i atrocitats de la humanitat no s'oblidin. Desgraciadament la insensibilitat, absència de solidaritat, pèrdua de valors morals i menyspreu a la memòria històrica ens tornen a portar guerres, discriminacions de tota mena, abusos i corrupcions socials, polítiques i judicials.

​

Una carrera armamentista sense fi on creixen les armes nuclears que no només no van ser eliminades i prohibides després d'Hiroshima, sinó que, al contrari, s'ha augmentat la potència de destrucció, posant en risc l'existència global de la vida al planeta.

​

Revisem l’ahir, evitem l'oblit i sortim d'aquest bucle que ens indueix a cometre els mateixos errors.

 

​

TEXT DE SALA per Stefano Puddu Crespellani

Albert Cubells és un artista metòdic, que planifica la seva activitat. Ja al tancar l'exposició anterior, va anunciar que treballaria el tema de l'art gòtic. Aquí tenim, dons, el resultat de tres anys de recerca i sintesi creativa, passats pel sedàs del temps, en un exercici de decantació estilística que abasta dues de les seves especialitats: la pintura i la ceràmica.

​

El seu interès per l'edat mitjana no és gratuït i ve de lluny.

Correspon a una curiositat històrica alhora que a una sensibilitat estètica. D'altra banda, sovint et fixes en l'ahir quan els escenaris del demà, o de l'avui, ens apareixen contradictoris, incongruents o fins i tot sinistres. Però la història ensenya que ja es van viure èpoques de caigudes d'imperis i de transformacions impredictibles. En aquells temps, el rigor formal i l'aspiració a la bellesa van ser ancoratges prou valuosos durant el sorgiment d'una societat renovada.

​

Amb els recursos propis de la recerca plàstica: geometries, volums, densitats, colors, textures.  Albert Cubells s'aproxima als referents estètics i arquitectònics de les grans catedrals i els seus significats recòndits. L'ogiva dels finestrals, el cercle brodat de les rosasses, són elements icònics que dialoguen amb la solidesa sòbria de parets, columnes, contraforts.  En els seus quadres, la pintura agafa cos, es fa matèria densa, i és just a l'extrem d'aquest camí quan assoleix la major lluminositat i transparència.

​

L'artista cerca l'equilibri forma a través d'aprofundir en elements contradictoris, i és això el que l'apropa a l'esperit d'aquell temps, el rerefons alquímic de la cultura medieval, que investiga la unitat dels contraris com a fórmula mestra per al coneixement del món.

​

L'autor s'hi acosta pel cantó del misteri, interrogant l'enigma fixat en els vestigis d'un temps que ja no és el nostre.  Però és a nosaltres que s'adreça el seu al·legat a favor de la bellesa, de la consistència, de la simplicitat i, finalment, d'un anhel de pau.

​

 

​